Recurs per a pissarra digital
Videotutorial d'uns dos minuts amb els passos d'ús i quatre propostes per a l'aula. Les explicacions van escrites, sense veu.
Obre «Lectura melòdica» a pantalla completa i fes-la servir directament des de la pissarra
Obre «Lectura melòdica» →S'obre a pantalla completa · Sense instal·lació · Funciona en qualsevol navegador
«Lectura melòdica» és l'eina de la classe per escriure i entonar frases melòdiques. En una pantalla gran o a la pissarra digital, el professor o la professora —o el mateix alumnat— col·loca notes i silencis en un pentagrama de quatre compassos de 2/4 (una frase de 8 pulsacions), les mou amunt i avall per canviar-ne l'altura i escolta el resultat amb piano, metrònom i precompte. És un recurs pensat per treballar l'entonació: la classe llegeix la frase, la canta i la comprova amb el so.
El seu maneig és deliberadament senzill —triar una figura i tocar el pentagrama— perquè també el pugui fer servir l'alumnat a la pissarra i escriure les seves pròpies frases. Està en desenvolupament: s'hi aniran afegint més funcionalitats.
Una frase es construeix amb uns quants gestos, que es poden repetir en qualsevol moment. El botó «i» de l'angle superior dret recorda aquests passos dins de l'eina.
Quatre compassos de 2/4: vuit pulsacions en total. Les notes van del Do central (Do4) al La agut (La5), en clau de Sol. Les figures disponibles són la negra, el silenci de negra i la parella de corxeres.
Lliscador de 40 a 120 negres per minut, a la barra superior. Si el canvies mentre sona, s'aplica a l'instant.
Un clic a cada pulsació durant la lectura, amb accent a la primera pulsació del compàs. Activat per defecte; és independent del botó So.
Un compàs de compte (dos clics) abans de començar, amb un número gran (1, 2) sobre la partitura perquè el grup sàpiga quan ha d'entrar. Només es fa en començar, no en continuar després d'una pausa.
Activa o silencia la melodia, inclòs el so de les notes en col·locar-les i moure-les. El metrònom i el precompte continuen sonant. Útil perquè sigui la classe qui canti la frase sense el suport del piano.
Mostra sota cada nota el seu nom, en solfeig (Do Re Mi) o en lletres (C D E). Un toc sobre un nom l'amaga i un altre toc el recupera, nota a nota, també mentre sona la frase.
El professor o la professora escriu una frase a la pissarra, sense noms de nota. La classe la llegeix en silenci amb solfeig, l'entona seguint la pulsació del metrònom i, al final, es prem Reprodueix per comprovar si l'afinació coincideix amb el piano.
Per torns o per equips, un alumne surt a la pissarra i escriu una frase de 8 pulsacions amb les figures que coneix. La classe la llegeix i l'entona abans d'escoltar-la; després qui l'ha escrita prem Reprodueix per comparar. Es poden posar condicions que dirigeixin la creació: fer servir només tres notes (Mi, Sol, La), començar i acabar en Do, incloure un silenci i una parella de corxeres, o fer que la melodia pugi al principi i baixi al final. És una bona manera de comprovar si l'alumnat ha interioritzat la relació entre el pentagrama i el so.
El professor o la professora escriu els dos primers compassos (la pregunta) i l'alumnat inventa els dos últims (la resposta). La frase completa es canta entre tots i es comenta què fa que la resposta soni a final. Variant: es deixa la mateixa pregunta i diversos alumnes proposen respostes diferents, que es comparen.
Es canta una frase coneguda. Amb la classe d'esquena o amb els ulls tancats, el professor o la professora canvia l'altura d'una nota arrossegant-la i torna a tocar la frase amb Reprodueix. La classe ha de descobrir quina nota ha canviat i en quin sentit (més aguda o més greu).
Amb els noms de nota activats, se n'amaguen alguns tocant-los. La classe ha de dir quina és cada nota amagada abans que el professor o la professora la recuperi amb un altre toc. Es pot començar amb solfeig i passar després a les lletres.
Una frase amb poques notes (per exemple Si, La i Sol) serveix com a exercici per a la flauta dolça, el carilló o les làmines: la classe toca el que veu a la pissarra, amb el precompte i el metrònom marcant la pulsació i el so silenciat per sentir només la seva pròpia interpretació. Després s'activa el so i es compara.
A partir de 3r de Primària, quan el grup ja reconeix les notes al pentagrama i la negra i la corxera. Amb poques notes (Mi, Sol, La) és accessible des del primer moment en què es treballa l'entonació; ampliant l'àmbit i les condicions de creació s'adapta fins a l'ESO.
És especialment útil com a escalfament d'entonació a l'inici de la classe i com a activitat de creació per consolidar les notes que s'estan aprenent.
Aquesta és la primera versió de l'eina, d'escriptura manual. S'estan preparant més funcionalitats, entre elles la generació automàtica d'exercicis per nivells. No oblidis deixar els teus suggeriments.
A punt per fer servir a classe
Obre «Lectura melòdica» →