Una flauta dolça que mostra on van els dits, sona i dibuixa la nota al pentagrama. Serveix per consultar la digitació nota a nota i practicar de dues maneres: amb exercicis d'eco per a tota la classe (la pantalla toca, el grup repeteix amb la flauta) i amb exercicis individuals, en què la pantalla escolta cada alumne, el puntua sobre 10 i li dóna consells.
Quatre maneres d'usar-lo
En obrir el joc apareixen quatre botons. Cadascun serveix per a un moment diferent de la pràctica:
Consulta. Es passa el ratolí per una nota (o es prem en una tauleta) i sona, es col·loquen els dits sobre la flauta i es dibuixa al pentagrama. També es pot prémer el pentagrama per triar la nota. Hi ha des del Do greu fins al La agut, amb Fa♯, Sol♯ i Si♭.
Pràctica personal. Cada alumne marca les notes que sap i la pantalla li proposa 10 rondes: veu una nota, la toca amb la flauta i el micròfon l'escolta.
Pràctica d'aula. La pantalla toca un ritme curt amb una nota i la classe el repeteix en eco, amb metrònom de fons.
Aplicació. Porta a les cançons per a flauta, per tocar melodies completes amb el que s'ha après.
Exercicis en grup: l'eco
- Es tria una nota entre els nou botons de baix, que segueixen l'ordre habitual de presentació a la flauta dolça: Si, La, Sol, Mi, Fa, Re, Do, Do' i Re'. Apareix la partitura de l'exercici i, a la dreta, la flauta amb la posició de la nota.
- L'exercici té quatre blocs de dos compassos, cadascun amb barres de repetició. Els dos primers blocs són de negres; els dos últims afegeixen parelles de corxeres. El ritme és el mateix en tots els exercicis: el que canvia són les notes.
- En prémer «Reprodueix» hi ha una compta prèvia d'un compàs. En cada bloc sona primer la mostra (les notes es posen en blau, «Escolta») i després és el torn del grup (les notes es posen en taronja, «Ara tu!»), que repeteix amb la flauta el que acaba de sentir.
- Un metrònom marca la pulsació durant tot l'exercici, amb la velocitat regulable. La flauta de la dreta canvia de posició amb cada nota que sona.
- Es poden mostrar o amagar les inicials de les notes (d, r, m, f, s, l, t), amb els colors Kodály, sota la partitura.
Cada exercici usa la seva nota i dues de ja apreses, quasi sempre per graus conjunts, i acaba en una nota de l'acord de Do major o de La menor, perquè soni a final de frase. El de Si és només de ritme.
Exercicis individuals: la pantalla t'escolta
- Es marquen les notes que l'alumne sap i vol practicar (sense marcar-ne cap, el botó «Continua» no s'activa). Abans de la primera ronda, un avís recorda buscar un lloc tranquil i sense sorolls; en prémer «Comença», el navegador demana permís per usar el micròfon i comença la primera ronda.
- Surten 10 rondes. En cadascuna apareix una nota al pentagrama; l'alumne la toca amb la flauta i la pantalla mostra, en directe, quina nota sent i si està afinada.
- Hi ha tres ajudes: Pista (mostra la posició dels dits; apareix sola després d'un error), Escolta (sona la nota) i Salta.
- Cada ronda dóna un missatge immediat: «Perfecta!» si està afinada i l'atac és net, o un consell segons el que ha passat. Si falla, la pantalla continua escoltant: hi ha una segona oportunitat per ronda.
- En acabar, el resultat es dóna sobre 10 i, si hi ha errors, els dos consells que més convenen. Si totes les notes surten perfectes, el missatge és «Et surt perfecte!».
Quins consells dóna la pantalla i per què
- La nota salta una octava o surt una mica alta: es bufa massa fort. Consell: bufar més suau.
- La nota surt una mica baixa: falta aire. Consell: bufar una mica més fort, sense arribar a cridar.
- Sona una altra nota: la pantalla diu quina ha sonat i quina es demanava, i recorda revisar la posició dels dits (el botó «Pista» la mostra).
- El so no és net, és ronc o amb xiulets: algun forat no està ben tapat. Consell: tapar amb la tou dels dits, sense escletxes.
- La nota és correcta, però el començament és brut: falta articular. Consell: començar cada nota amb un «du» suau.
- No se sent res: bufa una mica més fort o acosta't al micròfon.
Sobre el micròfon
- No es grava ni s'envia res: l'àudio s'analitza al mateix dispositiu per saber quina nota sona i es descarta a l'instant.
- El navegador demana permís la primera vegada. Si es rebutja, es pot activar des del cadenat de la barra d'adreces.
- Funciona millor en un lloc tranquil i amb un sol alumne per dispositiu. Els exercicis individuals estan pensats per a la pantalla horitzontal.
- La puntuació mesura sobretot l'afinació de la nota (si és la correcta, i si està una mica alta o baixa), no l'exactitud rítmica.
Què es treballa
Associar cada nota del pentagrama amb el seu so i la seva posició a la flauta, de manera més gràfica que amb els esquemes habituals.
Repetir de memòria el que s'acaba de sentir, amb la pulsació marcada, abans de tocar amb partitura.
Controlar l'aire, tapar bé els forats i articular amb «du»: la pantalla respon a l'instant a cada intent.
Per a l'aula
- Una nota nova cada vegada. Es presenta la nota a «Posicions» (projectada, per veure els dits) i es practica de seguida amb el seu exercici d'eco. L'ordre dels botons segueix la seqüència habitual de presentació de les notes.
- L'eco, per grups. El grup A repeteix el primer bloc i el B el segon; després es canvien. També funciona amb la meitat de la classe tocant i l'altra meitat marcant la pulsació.
- Velocitat progressiva. Es comença amb el metrònom lent i es puja quan el grup repeteix sense errors. Les inicials de colors ajuden al principi i es poden treure després per llegir només al pentagrama.
- Racó de flauta individual. En una tauleta o un ordinador amb micròfon, cada alumne marca les notes que domina i fa les seves 10 rondes. Convé que ho faci amb la flauta pròpia i sense soroll al voltant.
- Autoavaluació, no examen. La nota sobre 10 i els consells serveixen perquè cada alumne sàpiga què corregir (aire, dits, atac). Es pot demanar que n'anotin el resultat i repeteixin la setmana següent per veure si milloren.
Com tocar bé la flauta (els consells del joc)
El botó «i» del joc obre aquests cinc consells, útils també per comentar a classe:
- Aire suau i constant, com si s'embafés un vidre. Si sona estrident o salta una octava, es bufa massa fort.
- Forats ben tapats, amb la tou del dit i no amb la punta, sense deixar escletxes. Si el so és ronc o xiula, algun forat no està ben tancat.
- Atac amb «du»: cada nota comença amb la llengua, suaument. Així se separen les notes repetides.
- Boca i flauta relaxades: no mossegar l'embocadura ni tapar la finestra amb els llavis; sostenir la flauta sense estrènyer-la.
- El polze de la mà esquerra tapa el forat del darrere: és el que més s'oblida.
