Pots descarregar la fitxa de treball completa en PDF per imprimir i treballar a classe: Fitxa de treball — Marxa Triomfal d'Aida (PDF, en castellà)
La història transcorre a l'antic Egipte, i explica l'infortunat amor entre el general egipci Radamès i una bella esclava, en realitat filla del rei dels etíops. Tots dos s'estimen i alhora estan separats per la guerra entre els seus dos països.
Aida és una òpera de gran espectacularitat, amb centenars d'actors i cantants i impressionants decorats. Es va estrenar al Caire la nit de Nadal de 1871, tot i que Verdi considerava la seva veritable estrena la que va tenir lloc poc després a Itàlia — no va viatjar a Egipte, però sí que es va implicar personalment en cada detall de la funció italiana.
El musicograma
Segueix el musicograma mentre sona la música per reconèixer l'estructura de la peça: fixa't com es repeteixen les files de jeroglífics seguint l'esquema A-A'-B-A'. Pots projectar-lo a classe o obrir-lo tu abans per preparar-lo.
La Marxa Triomfal i les seves trompetes
La Marxa Triomfal sona a l'Acte Segon, coincidint amb l'entrada victoriosa de Radamès. Per representar-la, Verdi no es va conformar amb les trompetes habituals de l'orquestra: va fer fabricar sis trompetes rectes d'estil egipci expressament per a l'obra — tres afinades en la bemoll i tres en si natural —, d'un metre i mig de llarg, amb un sol pistó i un so marcial molt característic. La idea li va venir d'unes troballes arqueològiques recents de l'època: banyes egípcies antigues, sense pistons, que Verdi va voler evocar amb la màxima fidelitat històrica possible dins d'una òpera.
Com que gairebé no tenen pistons, cada joc de trompetes només pot tocar les notes de la seva pròpia tonalitat — per això calen dos jocs diferents. El tema sona primer en la bemoll, i es repeteix després transportat a si natural, un salt de tonalitat tan brusc que és impossible no notar-lo a l'oïda. Al final de la marxa, tots dos grups toquen junts: un manté la melodia principal mentre l'altre l'acompanya amb ràpids tresets — el moment de més esplendor sonor de tota la peça.
Què escoltar: l'estructura A-A'-B-A'
Escoltem aquí el tema inicial a càrrec de la fanfàrria, que sona dues vegades en dues tonalitats diferents. Primera vegada: la bemoll.
- A — primera semifrase del tema, a càrrec de les trompetes en la bemoll. S'aprecia el final suspensiu.
- A' — la segona semifrase, aquesta vegada conclusiva.
- B — secció de contrast, amb un caràcter diferent de les dues anteriors.
- A' final — la primera semifrase torna, per concloure el tema.
Segona vegada: ara entren les trompetes en si natural. L'estructura A-A'-B-A' es manté, però el tema sona ara tres semitons per sobre de la tonalitat original — l'efecte és grandiós.
Al musicograma, totes dues estructures estan representades amb un lleuger desalineament: la segona, més alta que la primera, suggereix el salt d'entonació.
Proposar a l'alumnat que identifiqui el canvi de tonalitat entre la presentació del tema i la seva repetició només d'oïda, sense mirar la partitura ni el musicograma, és un bon exercici de discriminació auditiva — el salt és prou marcat perquè el noti fins i tot qui no té entrenament musical previ.
Idees per a l'aula
- Abans de projectar res, treballa el musicograma en paper (descarrega la fitxa en PDF). Cada alumne segueix la pulsació amb el dit sobre la seva pròpia còpia impresa mentre sona la música — la projecció en pantalla només serveix de suport per mostrar-lo en gran alhora; l'activitat real és física, sense dependre de cap pantalla.
- Divideix la classe en dos grups, un per cada tonalitat de trompeta (A i A'): cada grup imita amb els braços el gest de tocar la trompeta quan li toca «el seu» tema, i tots dos grups «toquen» alhora a la represa final.
- A la secció B, canvia a percussió corporal (palmades o peus) per marcar el contrast amb les seccions de trompeta.
- Escolta comparativa: deixa que l'alumnat intenti cantar o taral·lejar el salt d'A a A' abans de saber que és un canvi de tonalitat — després explica què ha passat tècnicament.
Preguntes per investigar (amb les respostes)
- Quines altres òperes de Verdi són de les més representades avui dia? Resposta: La Traviata i Rigoletto encapçalen gairebé qualsevol rànquing actual (a la temporada 2017/18, per exemple, es van representar 861 i 437 vegades respectivament a tot el món); Il Trovatore i la mateixa Aida també apareixen sempre al grup de capçalera. El rànquing canvia d'una temporada a una altra, així que val la pena buscar les dades més recents amb l'alumnat.
- L'òpera es va estrenar al Caire. Però quina va ser la ciutat italiana on es va representar per segona vegada, i com es diu el seu famós teatre d'òpera? Resposta: Milà, al Teatro alla Scala (La Scala), el 8 de febrer de 1872 — tot just un mes i mig després del Caire.
- El «cor dels esclaus» és una altra de les conegudes melodies creades per Verdi. A quina òpera pertany? Resposta: A Nabucco (1842) — es titula «Va, pensiero» i és el cor dels esclaus hebreus, probablement la melodia més popular de tot Verdi.
- Series capaç d'identificar Verdi entre aquests tres compositors? Els altres dos també són músics cèlebres del segle XIX.
Resposta: Verdi és el tercer retrat — amb bigoti i barret de copa. El primer és Beethoven i el segon Txaikovski.