Dos altaveus toquen la mateixa melodia coneguda —Per molts anys, Germà Jaume, Jingle Bells…—, però no exactament igual: una sona més aguda, o més forta, o amb notes picades, o la toca un altre instrument. Cal descobrir què ha canviat. Així es treballen les quatre qualitats del so amb l'orella, no només amb la definició.
Les quatre qualitats, tal com sonen al joc
La mateixa melodia, més aguda o més greu: el joc la transporta sencera, perquè no es confongui amb una altra cançó.
Sona fort o sona fluix. Tots els instruments estan igualats en volum, perquè el canvi d'instrument no sembli un canvi d'intensitat.
Amb el mateix pols, les notes sonen llargues i lligades o curtes i picades. No canvia la velocitat: canvia quant dura cada so.
La toca un altre instrument: piano, violí o flauta, tres timbres ben diferents, enregistrats nota a nota.
Com funciona
- Es tria un repte. A cada ronda hi ha dos altaveus: cal escoltar-los tots dos abans de respondre, tantes vegades com calgui.
- Les dues versions són sempre la mateixa melodia, triada a l'atzar entre set cançons molt conegudes. Així es compara com sona, no quina cançó és.
- Es prem la resposta. Si és un error, el joc marca la correcta abans de passar a la ronda següent.
- En acabar, el resultat es valora segons el percentatge d'encerts i queda desat a «El meu progrés», també per a qui juga sense nom.
Un repàs i tres reptes
- Recorda… Quatre preguntes de teoria, sense so, per repassar què significa cada qualitat.
- Repte 1. Les dues melodies es diferencien en una sola qualitat: cal dir quina.
- Repte 2. Es diferencien en dues qualitats alhora: cal triar la parella correcta entre tres.
- Repte 3. Es diferencien en tres i només tenen una qualitat en comú: cal trobar-la.
Per a l'aula
- Amb la pantalla projectada. Una ronda en gran grup: abans de respondre, cada alumne aixeca la targeta o fa el gest de la qualitat que creu que ha canviat.
- De la teoria a l'oïda. Començar per «Recorda…» per fixar el vocabulari i passar de seguida al Repte 1, que és el que fa parlar més sobre el que se sent.
- Ara, a tocar-ho. Després de jugar, cantar o tocar la mateixa cançó més aguda, més forta, picada… i que la resta endevini quina qualitat s'ha canviat.
- Pràctica autònoma. Amb auriculars, cada repte dura pocs minuts i el progrés queda desat al navegador.
