Edvard Grieg, el compositor de Noruega
Edvard Grieg (Bergen, 1843 – 1907) és el compositor més estimat de Noruega. Va créixer entre fiords i muntanyes, va estudiar a Alemanya i va tornar al seu país decidit a fer música amb sabor noruec: cançons i danses populars, paisatges i llegendes. Avui se'l coneix sobretot pel seu Concert per a piano en la menor i per la música de Peer Gynt.
La història de l'obra
L'any 1874 el dramaturg Henrik Ibsen va demanar a Grieg que escrivís la música per a una versió teatral del seu poema dramàtic Peer Gynt, inspirat en contes populars noruecs. Grieg la va compondre entre 1874 i 1875 i el drama es va estrenar a Christiania (l'actual Oslo) el 1876. L'obra va agradar tant que Grieg va reunir després els millors números en dues suites per a orquestra; En la cova del Rei de la Muntanya és l'últim número de la Suite núm. 1 (1888), juntament amb El matí, La mort d'Åse i La dansa d'Anitra.
Curiositats per motivar l'alumnat
- La casa de Grieg a prop de Bergen es diu Troldhaugen: «el turó dels trols».
- Es diu que a Grieg no li agradava aquesta peça: en una carta deia que no podia suportar sentir-la perquè li semblava exageradament «noruega» i pretensiosa. I va acabar sent la més famosa!
- Grieg era molt baixet (poc més d'un metre i mig) i, segons es diu, portava a la butxaca una granota de la sort als concerts.
- El tema s'ha utilitzat en pel·lícules (a M, de Fritz Lang, 1931, el protagonista el xiula), anuncis i videojocs: demana'ls que busquin on l'han sentit.
- Gairebé tota la peça és el mateix tema repetit: Grieg aconsegueix la tensió només amb instruments, intensitat i velocitat.
Què és un trol
Els trols són criatures del folklore escandinau que viuen a les muntanyes i als boscos: grans, matussers, una mica malvats i, segons la llegenda, es converteixen en pedra si els toca el sol. D'aquí ve el joc del final de la proposta d'escenificació (els trols immòbils).
Compàs i caràcter
La peça està escrita en 4/4 i la seva indicació és Alla marcia e molto marcato: «com una marxa, molt marcat». Comença pianissimo i acaba fortissimo. Al musicograma presentem els compassos de 4/4 dividits per meitats (cada casella és mig compàs) pel fort caràcter de marxa de la composició, per facilitar el seguiment.
El context: Peer Gynt a la cova
Peer Gynt és un jove noruec fantasiós, mentider i aventurer. Després d'alterar un casament, s'endinsa a la muntanya i coneix la filla del Rei de la Muntanya (Dovregubben, el rei dels trols), que el porta a la cova del seu pare. Allà el rei li proposa casar-se amb la seva filla, però Peer vacil·la i no es decideix. El rei s'enfada i els trols se li tiren al damunt: Peer emprèn una fugida esbojarrada per les coves de la muntanya, perseguit per tots ells, fins que aconsegueix sortir. Els trols no poden abandonar la muntanya i es queden a dins, paralitzats per la por.
La música explica exactament això: al principi el tema sona baixet i misteriós (Peer avança de puntetes per la cova); a cada repetició hi ha més instruments i més velocitat (els trols s'acosten, s'enfaden i comença la persecució en l'accelerando); al final sona tota l'orquestra i el redoblament final del timbal: els trols es queden immòbils, paralitzats per la por, mentre Peer s'escapa.
En el text original d'Ibsen l'escena acaba d'una altra manera (unes campanes llunyanes i l'esfondrament de la cova). La versió que expliquem a l'aula —la fugida i els trols paralitzats— s'ajusta millor a la música.
El musicograma
Cada quadrat és una vegada que sona el tema. Segueix la música amb el dit, d'esquerra a dreta.







Crescendo i accelerando…
El ritme del tema
Aquest és el ritme del tema, que es repeteix a cada quadrat. Cada casella és mig compàs: dues caselles formen un compàs de 4/4. Segueix el ritme marcant amb el dit les caselles, de la mateixa manera que veuràs al vídeo del musicograma. Compte al final: és fàcil perdre el tempo quan la música comença a accelerar.
⊓ = dues corxeres · | = negra · U = nota llarga
Coses que pots esbrinar
- Quantes vegades sona el tema complet? Compta-ho amb els quadrats del musicograma.
- Què canvia d'un color al següent: el tema, els instruments o la velocitat?
- Com es diuen les dues paraules italianes que indiquen «més fort» i «més ràpid»?
- En quin país va néixer Edvard Grieg, i quin paisatge va inspirar bona part de la seva música?
- Sabries dir quins instruments greus sonen al principi i quins són els aguts que entren després?
Pots imprimir la fitxa de l'alumne en PDF (en castellà) amb el musicograma i espai per a les respostes.
Solucions de la fitxa
| Pregunta | Resposta orientativa |
|---|---|
| 1. Quantes vegades sona el tema complet? | 9 vegades: 3 en el color violeta, 3 en el taronja i 3 en el groc, i després una coda final (el quadrat gris). |
| 2. Què canvia d'un color al següent? | El tema no canvia. Canvien els instruments (timbre), la intensitat i la velocitat. |
| 3. Les dues paraules italianes | Crescendo (cada cop més fort) i accelerando (cada cop més ràpid). |
| 4. País de Grieg i paisatge | Noruega (va néixer a Bergen). Fiords, muntanyes i boscos; a més, els contes i les cançons populars noruecs. |
| 5. Instruments greus i aguts | Greus: fagot i cordes greus (violoncels i contrabaixos). Aguts: violins i vent fusta (clarinet, oboè). Tota l'orquestra: corda, vent, metall i percussió (timbals). |
El ritme de la graella (cada casella = mig compàs; ⊓ = ti-ti, | = ta): les dues files són iguals.
Proposta d'escenificació: «Peer Gynt a la cova»
Durada: uns 3 minuts de música + preparació. Espai: aula desocupada o gimnàs. Material: musicograma projectat i/o còpies de la fitxa; opcional, una corona, un tambor o timbal (o un bombo) i unes cordes de colors.
Abans d'escenificar, convé escoltar la peça sencera una vegada seguint el musicograma amb el dit (fitxa en paper) i comentar què passa a la història. Perquè sigui segur: el pols accelera, però ningú no corre.