Per a docents› Blog› En la cova del Rei de la Muntanya (Grieg)

En la cova del Rei de la Muntanya (Grieg)

Paisatge noruec amb un fiord, muntanyes entre la boira i un poble de cases de fusta
Noruega: el paisatge de muntanyes, fiords i llegendes que va inspirar la música de Grieg
En la cova del Rei de la Muntanya és una de les peces més conegudes del compositor noruec Edvard Grieg: un únic tema que es repeteix una vegada i una altra, cada cop més fort i més ràpid. Un musicograma, una fitxa per a l'alumnat, un full amb les solucions i una proposta d'escenificació.

▶ Veure el musicograma

Edvard Grieg, el compositor de Noruega

Retrat d'Edvard Grieg, amb bigoti i cabells esbullats, assegut vora una taula amb partitures
Edvard Grieg (il·lustració)

Edvard Grieg (Bergen, 1843 – 1907) és el compositor més estimat de Noruega. Va créixer entre fiords i muntanyes, va estudiar a Alemanya i va tornar al seu país decidit a fer música amb sabor noruec: cançons i danses populars, paisatges i llegendes. Avui se'l coneix sobretot pel seu Concert per a piano en la menor i per la música de Peer Gynt.

La història de l'obra

L'any 1874 el dramaturg Henrik Ibsen va demanar a Grieg que escrivís la música per a una versió teatral del seu poema dramàtic Peer Gynt, inspirat en contes populars noruecs. Grieg la va compondre entre 1874 i 1875 i el drama es va estrenar a Christiania (l'actual Oslo) el 1876. L'obra va agradar tant que Grieg va reunir després els millors números en dues suites per a orquestra; En la cova del Rei de la Muntanya és l'últim número de la Suite núm. 1 (1888), juntament amb El matí, La mort d'Åse i La dansa d'Anitra.

Curiositats per motivar l'alumnat

  • La casa de Grieg a prop de Bergen es diu Troldhaugen: «el turó dels trols».
  • Es diu que a Grieg no li agradava aquesta peça: en una carta deia que no podia suportar sentir-la perquè li semblava exageradament «noruega» i pretensiosa. I va acabar sent la més famosa!
  • Grieg era molt baixet (poc més d'un metre i mig) i, segons es diu, portava a la butxaca una granota de la sort als concerts.
  • El tema s'ha utilitzat en pel·lícules (a M, de Fritz Lang, 1931, el protagonista el xiula), anuncis i videojocs: demana'ls que busquin on l'han sentit.
  • Gairebé tota la peça és el mateix tema repetit: Grieg aconsegueix la tensió només amb instruments, intensitat i velocitat.

Què és un trol

Els trols són criatures del folklore escandinau que viuen a les muntanyes i als boscos: grans, matussers, una mica malvats i, segons la llegenda, es converteixen en pedra si els toca el sol. D'aquí ve el joc del final de la proposta d'escenificació (els trols immòbils).

Compàs i caràcter

La peça està escrita en 4/4 i la seva indicació és Alla marcia e molto marcato: «com una marxa, molt marcat». Comença pianissimo i acaba fortissimo. Al musicograma presentem els compassos de 4/4 dividits per meitats (cada casella és mig compàs) pel fort caràcter de marxa de la composició, per facilitar el seguiment.

El context: Peer Gynt a la cova

Peer Gynt és un jove noruec fantasiós, mentider i aventurer. Després d'alterar un casament, s'endinsa a la muntanya i coneix la filla del Rei de la Muntanya (Dovregubben, el rei dels trols), que el porta a la cova del seu pare. Allà el rei li proposa casar-se amb la seva filla, però Peer vacil·la i no es decideix. El rei s'enfada i els trols se li tiren al damunt: Peer emprèn una fugida esbojarrada per les coves de la muntanya, perseguit per tots ells, fins que aconsegueix sortir. Els trols no poden abandonar la muntanya i es queden a dins, paralitzats per la por.

La música explica exactament això: al principi el tema sona baixet i misteriós (Peer avança de puntetes per la cova); a cada repetició hi ha més instruments i més velocitat (els trols s'acosten, s'enfaden i comença la persecució en l'accelerando); al final sona tota l'orquestra i el redoblament final del timbal: els trols es queden immòbils, paralitzats per la por, mentre Peer s'escapa.

En el text original d'Ibsen l'escena acaba d'una altra manera (unes campanes llunyanes i l'esfondrament de la cova). La versió que expliquem a l'aula —la fugida i els trols paralitzats— s'ajusta millor a la música.

El musicograma

Cada quadrat és una vegada que sona el tema. Segueix la música amb el dit, d'esquerra a dreta.

1
2
3
4
5
6
7
8
9
Coda
Instruments greus
FagotContrabaix
Instruments aguts
ViolíClarinet
Tota l'orquestra
VioloncelTrompaTimbals

Crescendo i accelerando…

El ritme del tema

Aquest és el ritme del tema, que es repeteix a cada quadrat. Cada casella és mig compàs: dues caselles formen un compàs de 4/4. Segueix el ritme marcant amb el dit les caselles, de la mateixa manera que veuràs al vídeo del musicograma. Compte al final: és fàcil perdre el tempo quan la música comença a accelerar.

⊓ = dues corxeres · | = negra · U = nota llarga

greus: el tema comença baixet i misteriós aguts: canvia el color del so orquestra completa: el final!

Coses que pots esbrinar

  1. Quantes vegades sona el tema complet? Compta-ho amb els quadrats del musicograma.
  2. Què canvia d'un color al següent: el tema, els instruments o la velocitat?
  3. Com es diuen les dues paraules italianes que indiquen «més fort» i «més ràpid»?
  4. En quin país va néixer Edvard Grieg, i quin paisatge va inspirar bona part de la seva música?
  5. Sabries dir quins instruments greus sonen al principi i quins són els aguts que entren després?

Pots imprimir la fitxa de l'alumne en PDF (en castellà) amb el musicograma i espai per a les respostes.

Solucions de la fitxa

PreguntaResposta orientativa
1. Quantes vegades sona el tema complet?9 vegades: 3 en el color violeta, 3 en el taronja i 3 en el groc, i després una coda final (el quadrat gris).
2. Què canvia d'un color al següent?El tema no canvia. Canvien els instruments (timbre), la intensitat i la velocitat.
3. Les dues paraules italianesCrescendo (cada cop més fort) i accelerando (cada cop més ràpid).
4. País de Grieg i paisatgeNoruega (va néixer a Bergen). Fiords, muntanyes i boscos; a més, els contes i les cançons populars noruecs.
5. Instruments greus i agutsGreus: fagot i cordes greus (violoncels i contrabaixos). Aguts: violins i vent fusta (clarinet, oboè). Tota l'orquestra: corda, vent, metall i percussió (timbals).

El ritme de la graella (cada casella = mig compàs; ⊓ = ti-ti, | = ta): les dues files són iguals.

ti-ti ti-ti · ti-ti ta · ti-ti ta · ti-ti ta · ti-ti ti-ti · ti-ti ti-ti · ti-ti ti-ti · ta-a (llarga)

Proposta d'escenificació: «Peer Gynt a la cova»

Durada: uns 3 minuts de música + preparació. Espai: aula desocupada o gimnàs. Material: musicograma projectat i/o còpies de la fitxa; opcional, una corona, un tambor o timbal (o un bombo) i unes cordes de colors.

1. Repartiment. Un alumne és Peer Gynt; un altre, el Rei de la Muntanya (assegut, amb corona). La resta són trols, dividits en tres grups com els colors del musicograma: trols grans (greus), trols petits (aguts) i tota la tribu (orquestra).
2. Moviment. Es mouen només quan sona «el seu» color i sempre al pols, sense córrer: els grans, ajupits, amb passos lents i pesats; els petits, amb passos curts i ràpids de puntetes; la tribu, tots junts, més grans i més a prop de Peer. A mesura que la música accelera, accelera el pols (no la cursa).
3. Peer Gynt. Comença al fons i avança de puntetes, amagant-se, mentre sonen els greus; en els aguts vacil·la davant del rei i, quan els trols se li tiren al damunt, emprèn la fugida a pas ràpid (sense córrer) entre els grups, perseguit per ells; a l'orquestra, acorralat, surt per la «boca de la cova» (una corda a terra).
4. La coda. Els trols no poden sortir de la muntanya: s'aturen a la corda. Al quadrat gris, un alumne fa un redoblament de timbal (o de tambor) i els trols es queden paralitzats per la por, immòbils com estàtues, mentre Peer s'escapa. Es manté la posició 3 segons i es repeteix canviant els papers.
5. Variants. (a) Percussió corporal: cada grup marca el ritme de la graella amb palmes, peus o cuixes quan sona «el seu» color; (b) instruments Orff: bordó greu per als trols grans i metal·lòfons per als petits; (c) teatre d'ombres o dibuix dels trols durant l'audició.

Abans d'escenificar, convé escoltar la peça sencera una vegada seguint el musicograma amb el dit (fitxa en paper) i comentar què passa a la història. Perquè sigui segur: el pols accelera, però ningú no corre.

← Tornar al blog